Entrevista a Albert Massana | Albert respon a les preguntes dels lectors

Núria García Carretero – Si el gobierno de la alcaldesa tuviese la voluntad, ¿Habría alguna vía para paralizar el Pla de Ponent? ¿Ustedes están a favor? Gracias.
Sempre he estat a favor de la paralització d’aquesta especulació urbanística i hem fet propostes per preservar el medi ambient i el patrimoni natural del municipi, un dels nostres principals tresors i el més valorat per la ciutadania.
Per tant, sempre estaré en aquesta oposició històrica d’Esquerra al Pla de Ponent. Jo mateix vaig ser portaveu de la Plataforma Salvem el Calamot el 2006. És i serà l’objectiu del nostre programa aconseguir una moratòria que aturi la seva urbanització i doni temps a tramitar la desclassificació definitiva del projecte, en el marc del nou Pla Director Metropolità. Això permetrà convertir-lo en un espai no urbanitzable i mantenir-lo com el pulmó-cinturó verd de la ciutat que és ara.
Sempre he considerat que aquest Pla respon a uns plantejaments obsolets en que l’únic que es tenia en compte era el creixement continuat de les ciutats i una economia basada en l’especulació immobiliària, sense tenir en compte l’impacte que aquest creixement té sobre el medi, la sostenibilitat a llarg termini i el benestar ambiental de la població. Actualment hi ha altres criteris en vigor i, especialment en resposta a l’emergència climàtica mundial, s’han explicitat en noves lleis i nous plans urbanístics que invaliden les premisses del Pla de Ponent. I l’única via que tenim a mà és la de fer una consulta ciutadana amb forta participació. Perquè les vies legals han estat explorades des del 2006 amb resultats negatius.

Jaume Grau López – A la vostra revista l’Eramprunyà parleu de l’ampliació de l’aeroport. Dieu que calen molts requisits per ampliar-lo. De veritat creieu que és possible una nova ampliació que no destrueixi encara més els espais naturals del Delta? De veritat voleu que segueixi creixent el turisme massiu que tants efectes socials i ambientals negatius ha provocat? No és l’hora d’un decreixement turístic ordenat i una reorientació de l’econonia?
S’ha de créixer per créixer o cal pensar molt bé com es vol créixer? Doncs, evidentment, cal posar fortes restriccions abans d’avançar cap a una ampliació , i amb una visió més global del territori. Sabem que darrere de l’ampliació de l’aeroport hi ha interessos immobiliaris (especulatius i luxosos) per urbanitzar els terrenys a l’entorn de l’aeroport. No hem d’oblidar que AENA, privatitzada, està en un 49% en mans de fons voltors. D’aquí l’interès i les presses. Per això l’ampliació de l’aeroport ens preocupa moltíssim, sobretot amb l’enfocament actual des d’AENA i el govern de l’estat, perquè no tenen en compte l’impacte sobre el territori, ni l’actual situació d’emergència climàtica ni l’impacte que pot tenir sobre la població propera a l’ aeroport. Al Congrés i al Senat els hem demanat els informes de viabilitat i els estudis ambientals previs que justifiquin l’ampliació… i ens han contestat que no n’han fet cap, però que «s’estan fent». És lamentable.
Ara bé, des del punt de vista social relatiu als llocs de treball, convertir Barcelona en un hub de vols intercontinentals és desitjable, però no a qualsevol preu. L’ampliació no s’ha de pensar en l’arribada de més gent, sinó en els enllaços intercontinentals. Això vol dir aprofitar la tecnologia i fer servir avions més eficients, menys contaminants, menys sorollosos, que poden fer vols de llarg radi sense ampliar ni un centímetre les pistes. Tècnicament es pot fer. I hem de potenciar la tecnologia perquè els llocs de treball que comporta són de qualitat. No volem un país de treballadors precaritzats depenents del turisme o la construcció, sinó persones qualificades que aportin valor afegit al país. El turisme està bé, però que sigui de qualitat i que contribueixi al benestar del país amb una taxa turística elevada.
D’altra banda, cal veure el tema aeroportuari en conjunt, on els aeroports de Reus i Girona haurien de ser complementaris al del Prat i millor interconnectats amb enllaços ferroviaris més potents. I aquí tindríem l’oportunitat de potenciar la diversificació de destins del turisme, descongestionant Barcelona i la seva àrea metropolitana d’un turisme massiu que també és responsable de més contaminació, de la pressió a l’alça de preus de l’habitatge, i de la saturació dels sistemes de transport.
Quant al Delta, cal adoptar criteris que potenciïn un model sostenible i respectuós tant amb el medi ambient com amb els reptes que suposa l’emergència climàtica, amb l’exemple paradigmàtic que suposa la protecció de l’estany de la Ricarda, la desaparició del qual suposaria un desastre natural, agrícola i patrimonial. No es pot mercadejar la destrucció de la Ricarda a canvi de llocs de treball o la instal·lació d’uns jardinets a Viladecans. En aquest sentit, l’actitud de l’alcalde de Viladecans, la dels mateixos propietaris de la Ricarda, la dels tecnòcrates dels ministeris o del mateix Departament de Territori és inadmissible.

Manel Fernández Luque – Bona tarda. Salut i força, per tots i totes. Demano disculpes, per la meva pregunta. No es el moment. Peró vull aprofitar l’oportunitat que ens ofereix GAVÀ INFO, perque molts ciutdadans ho pugin llegir.¿que més tindria que fer la seva Majestat, En Joan Carles I, per portar, el seu nom a un dels carrers més importants de Gavà i que dona entrada a la nostra població? Crec, a més, que dignificar aquesta avinguda amb nom de dona, s’aproparia a la paritat justa. Amb sinceritat, no mereixem, que Joan Carles I, continui. Ciutdadans o ciutdadanes, que n’hagin destacat, per sort i tenim. Amb tot el respecte del mon, figures desaparegudes com, Maite Martí, Germán Agustí, tant se val de l’ideologia que tinguin, seria, donar un plus de dignitat. Torno a demanar disculpes, perque la situació es la que es i ara tenim molts més problemes que resoldre, peró la dignitat, forma part de la democracia. Salut i esperança per tots i totes.
Sempre he demanat aquest canvi de nom portant-lo a diferents plens. L’ última vegada va ser el juny del 2018 on vam donar suport a la recollida de 1295 signatures pels veïns de Gavà, en una campanya amb el suport d’entitats com Ómniun Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i pel col·lectiu La Mata de Jonc, i va comptar amb el suport i l’adhesió d’ERC.
Aquesta demanda ja es va fer anteriors ocasions, però cada vegada pren més força que mai després dels innumerables casos de corrupció i escàndols mediàtics protagonitzats per la casa reial borbònica.
Sobre la qüestió del nom a col·locar, vam proposar que Avinguda de la República seria el més adient, però aquestes decisions les ha de decidir la comissió del nomenclàtor. Això si, donaríem tot el suport a un procés de participació ciutadana per saber quins noms voldrien posar els nostres veïns, on l’elecció de noms de gavanenques seria molt benvingut.

Marta Aribau – Hola Albert. El govern municipal del PSC te mes en compte l’opinió de l’oposició ara amb majoria absoluta o abans quan necessitaven un regidor? Com ha canviat el tracte amb l’oposició de necesitar regidors a tindre majoria absoluta? Gràcies!
Ara, estem ficats en la crisi sanitària del covid-19, i l’ajuntament s’està portant millor del què és habitual.
Però en general, el tracte segueix sent el mateix que en la passada legislatura. La cordialitat mai ha faltat però trobem a faltar més participació, no només per part de l’oposició sinó la facilitat per què ho faci tota la ciutadania.
Ara, preguntar-nos l’opinió és una cosa i fer-nos partícips una altra. En tot cas, no els cal. Ens pregunten l’opinió però després fan el que volen. En alguns casos inclouen propostes nostres, i en d’altres no. De fet, en els períodes normals, la majoria de les vegades, les preguntes i els precs que formulem durant els plens, no es contesten satisfactòriament. I ells ja s’han assegurat, a través del Reglament Orgànic Municipal, que no hi pugui haver rèpliques ni demandes d’aclariments. I tot i que el partit de govern ha canviat moltes cares des dels inicis de la falsa transició, i hi ha gent nova, les formes potser son diferents, però el seu caràcter i actuació no ha canviat.

Carles Sànchez – Vam veure que agrupacions ecologistes estan impulsant un procés de firmes que acabarà amb una hipotètica con consulta sobre el Pla de Ponet, si finalment s’acaba fent tot i que no sigui vinculant, per ERC Gavà o vostè, quin hauria de ser el percentaje de vots per demanar l’aturament del projecte? si sigues un 5-10% seria baixet… però per vosaltres quin % seria per aturar el projecte o el desitjat?
El nostre objectiu és aconseguir una moratòria que aturi l’especulació urbanística del Pla de Ponent. La recollida de signatures l’estan fent diverses entitats de la ciutat (ecologistes, culturals…) i diversos partits polítics, i com a conseqüència , demanem la màxima participació ciutadana quan es faci aquesta consulta.
En tot cas, entendríem que els que no hi anessin acatarien el resultat de la consulta. No s’ha parlat de percentatge, però l’ última vegada que és van recollir signatures, en el 2006, van ser a prop de 2.200. La ciutadania de Gavà sempre a valorat el seu entorn com un dels valors més preuats, i crec que, en una consulta sobre el pla de ponent, si el “no” a la urbanització superés al “si”, ja n’hi hauria prou.
Ens cal molta participació, i si col·loquem percentatges el que estaríem fent és incentivar la no participació per part d’aquells que estan a favor que s’urbanitzi el Pla de Ponent. Cal que hi vagi tothom, els que estan a favor i els que estem en contra d’aquesta especulació urbanística, i ho aconseguirem si no posem percentatges.
De moment, ja estic segur de superar l’anterior recollida de signatures.

Antonio Gonzalez Exposito – Vosotros sois la segunda fuerza con más votos en Gavà. En unas hipoteticas elecciones si teneis la oportunidad de hacer un gobierno alternativo al PSC, como encajarias un programa municipal independentista en Gavà, cuando aproximadamente el 70%-75% vota a partidos sin la palabra independència en el programa electoral?
Si podem formar govern seria perquè la majoria de ciutadans hauria assumit el nostre programa. Un programa per cert que no va de banderes, sinó del servei a la societat, i que tal vegada podrien ser assumits per altres partits. Som independentistes perquè creiem que la gestió propera a la ciutadania és més eficaç que la llunyana, com s’ha demostrat en l’actual crisi del COVID19. Els municipis són una peça clau del nostre país, i són l’eina imprescindible per millorar la vida i el benestar de les persones des pobles i ciutats. El nostre programa, basat en el municipalisme republicà, social i democràtic ha estat sempre al costat de la ciutadania en les seves reivindicacions pacífiques i ha defensat els drets polítics al vot, a la llibertat d’expressió i manifestació, i els drets d’associació i participació, i a les indispensables polítiques socials que garanteixin la igualtat d’oportunitats per a tothom.
No cal que un partit sigui independentista per què es senti còmode amb aquest programa i els seus valors. Sempre buscarem la sinèrgia amb altres forces que busquin un compromís amb la llibertat, la solidaritat i la igualtat, i escoltin als ciutadans.
Estem segurs que la independència és l’única alternativa a un estat caduc i en crisi estructural. No s’ha de tenir por si aquest alternativa és democràtica i ofereix més protagonisme a les classes mitjanes i als sectors populars, creant un marc institucional més flexible, transparent, participatiu i més horitzontal que el que mai podrà oferir un estat borbònic autoritari i militaritzat.
Ens cal un canvi i és el que oferim.

Laura Dalmat – Com veieu la feina que esta fent l’actual govern municipal respecte al tema del coronavirus? Doneu suport? Hi ha alguna cosa que trobeu a faltar a Gavà sobre la gestió del coronavirus?
Vaig felicitar personalment l’equip de govern la setmana passada per la política comunicativa que estan fent durant aquesta crisi sanitària provocada pel Covid-19. Ens hem trobat en una situació on les contradiccions ens estan arribant per tot arreu i , per tant, aprofitar els mitjans comunicatius públics per informar correctament i no caure en vaguetats o informació poc concreta és motiu d’agraïment. Aquí li donem tot el suport. Crec que des del primer dia s’ha prioritzat la informació sobre la pandèmia i què haurien de fer els ciutadans de Gavà en aquesta situació, sense entrar en cap polèmica o sensacionalisme. També he de dir que aquesta no és la norma habitual, i per això valorem el canvi d’actitud.
Altra cosa són altres administracions, però ja tindrem temps d’analitzar les accions que s’han desenvolupat i el temps de reacció. Temes com el ridícul de l’Estat amb els tests defectuosos, o la requisa del material necessari per a la ciutadania, estan fora de les competències municipals i també de la Generalitat. La distribució d’aquest material a Gavà s’ha fet raonablement bé, però el problema ha estat la manca d’aquests epis. M’agradaria recordar i agrair a la ciutadania totes les seves iniciatives solidàries , com la d’ajudar la gent gran a fer la compra, entre moltes d’altres, que han tingut fins ara.

Josep Costa – Si vostè fos alcalde quina seria la primera mesura o projecte posaria en marxa a la nostra ciutat? Aturaria el Pla de Ponent si fos alcalde?
Una de les primeres mesures seria, sobretot, un canvi d’actitud. Caldria tornar l’ajuntament a la ciutadania. Caldria una gestió més flexible, transparent i participativa. En aquests moments la participació ciutadana és nul·la. Es fan moltes reunions amb els veïns, però les seves propostes acaben a la paperera. Els nostres ciutadans i entitats locals haurien de poder participar, per exemple, en la gestió mediambiental i en les decisions sobre el patrimoni natural de la ciutat.
Respecte al Pla de Ponent, el nostre programa ho diu molt clar: el nostre objectiu és aconseguir una moratòria que aturi la seva urbanització i doni temps a tramitar la desclassificació definitiva del projecte, en el marc del nou Pla Director Metropolità. També demanem la participació ciutadana en la futur consulta sobre aquesta especulació urbanística. Ara estem esperant que acabi l’estat d’alarma per reprendre els tràmits legals i iniciar la recollida de signatures per fer una consulta ciutadana que deixi clara l’opinió majoritària de la societat gavanenca.